Glossari principal del lloc web.

Llistat definicions

Insuficiència cardíaca

Condició clínica en què el miocardi es debilita massa per sostenir un desgast cardíac adequat per mantenir les demandes d’oxigen del cos.

Font
Wilmore Jack, H.; Costil David, L. Fisiología del esfuerzo y del deporte. 4a ed. Barcelona: Paidotribo, 2001. p. 540
Insulina

Hormona produïda per les cèl·lules beta del pàncrees que ajuda que la glucosa entri en les cèl·lules.

Font
Wilmore Jack, H.; Costil David, L. Fisiología del esfuerzo y del deporte. 4a ed. Barcelona: Paidotribo, 2001. p. 540
Intel·ligència cristal·litzada

És el conjunt de capacitats, estratègies i coneixements, que representen el nivell de desenvolupament cognitiu assolit a través de la història d’aprenentatge de la persona. Està relacionada amb l’experiència i la reflexió, i vinculada als aspectes culturals, educacionals i d’experimentació. Permet a la persona resoldre els problemes amb estratègies aplicades en la resolució de situacions ja viscudes.

Font
Temas de enfermería gerontológica. Edició de García Hernández, Misericordia; Torres Egea, Maria Pilar. Sociedad Española Geriátrica y Gerontológica, 1999. Psicología Online. Data d’accés: 26 de marzo de 2015. Disponible a: http://www.psicologia-online.com/pir/inteligencia-fluida-e-inteligencia-cristalizada.html
Intel·ligència emocional

És l’habilitat pel maneig dels sentiments i les emocions, discriminar entre ells i utilitzar aquests coneixements per a dirigir els propis pensaments i accions.

Intel·ligència fluida

És la capacitat d’adaptar-se i d’afrontar situacions noves de forma flexible, sense que l’aprenentatge previ constitueixi una font d’ajuda determinant. Està relacionada amb l’aprenentatge i és necessària una base neurofisiològica. Aquest tipus d’intel·ligència comprèn la creativitat o el comportament innovador, i permet a la persona resoldre problemes nous.

Font
Temas de enfermería gerontológica. Edició de García Hernández, Misericordia; Torres Egea, Maria Pilar. Sociedad Española Geriátrica y Gerontológica, 1999. Psicología Online. Data d’accés: 26 de marzo de 2015. Disponible a: http://www.psicologia-online.com/pir/inteligencia-fluida-e-inteligencia-cristalizada.html
Interacció medicamentosa

Acció d’un fàrmac sobre l’eficàcia o la toxicitat d’un altre o d’uns altres

Font
Grup Enciclopèdia Catalana. Diccionari enciclopèdic de medicina. [En línia]. [Accés 10 de juliol de 2008]. Disponible a: http://www.grec.net/cgibin/medicx.pgm?GECART=0059990
Invalidesa

Incapacitat temporal o definitiva, parcial o total, d'una persona per fer la feina habitual o qualsevol mena de feina.

Font
Diccionari d'infermeria [En línia]. [Accés setembre 2011] Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2008. http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/Fitxes/català/I/60/
Isquèmia

Disminució transitòria o permanent del rec sanguini d’una part del cos, produïda per una alteració normal o patològica de l’artèria o artèries aferents a aquesta part del cos.

Font
Real Academia Española. Diccionario de la lengua española. Vigésima segunda edición [En línia]. [Accés juny 2009] Disponible a: http://buscon.rae.es/draeI/SrvltConsulta?TIPO_BUS=3&LEMA=isquemia
Jubilació

Acció i efecte de jubilar o de jubilar-se.

Font
Grup Enciclopèdia Catalana. [En línia]. [Accés febrer de 2015]. Disponible a: http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0118308.xml

Veure també
Jubilar
Jubilar

Eximir una persona de la feina, d'un càrrec, etc., per vellesa o altres motius i assenyalar-li una pensió vitalícia.

Font
Grup Enciclopèdia Catalana. [En línia]. [Accés febrer de 2015]. Disponible a: http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0118310.xml
Lactància

En pediatria, acció d’alletar un infant.

Font
Grup Enciclopèdia Catalana. Diccionari enciclopèdic de medicina. [En línia]. [Accés juny de 2008]. Disponible a: http://www.grec.net/cgibin/medicx.pgm?GECART=0003535
Lactància artificial

Alletament de l’infant realitzat amb productes lactis elaborats industrialment a partir de llet de vaca o d’altres aliments, com la soia o l’arròs.

Font
Diccionari d'infermeria [En línia]. [Accés setembre 2011] Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2008. http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/Fitxes/català/A/40/
Lactància materna

El que es fa exclusivament amb llet de la mare. És el més recomanable, perquè la llet materna conté totes les substàncies alimentàries necessàries per al infant i en les proporcions més adequades, a més d’immunoglobulines.

Font
Grup Enciclopèdia Catalana. Diccionari enciclopèdic de medicina. [En línia]. [Accés juny de 2008]. Disponible a: http://www.grec.net/cgibin/medicx.pgm?GECART=0003535
Limfòcit T CD4

Limfòcit T d'una subpoblació caracteritzada per l'expressió a la membrana de la molècula CD4 com a correceptor del TCR, que interacciona amb les molècules d'histocompatibilitat de classe II i que actua com a limfòcit T col·laborador.

Font
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'immunologia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia) [Accés juliol 2024] https://www.termcat.cat/es/cercaterm/fitxa/MjkwOTI5Ng%3D%3D
Limfòcits CD4

Els limfòcits CD4 són un tipus de glòbul blanc, també anomenats limfòcits T4 o "cèl·lula T auxiliar". Aquestes ajuden a combatre infeccions fent que el sistema immunitari destrueixi virus, bacteris i altres gèrmens que portaran a una malaltia. Un comptatge de CD4 és una prova de sang que mesura la quantitat de limfòcits CD4 en la sang, i servirà per vigilar la salut del sistema immunitari, en la infecció del VIH, ja que aquests ataca i destrueix els limfòcits CD4 quan no hi ha un tractament.

Font
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'immunologia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia) [Accés juliol 2024] https://www.termcat.cat/es/cercaterm/fitxa/MjkwOTY4MA%3D%3D

Veure també
Limfòcit T CD4
Limfogranuloma

Nom genèric de diverses malalties caracteritzades per l'aparició de granulomes en diferents ganglis limfàtics de l'organisme. També, antiga denominació de la malatía de Hodgkin.

Font
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia) [Accés juliol 2024] https://www.termcat.cat/ca/cercaterm/fitxa/NDQ0ODAyOQ%3D%3D
Llevadora

Una llevadora és una persona que, després d’haver estat admesa per seguir un programa educatiu de llevadoria degudament reconegut per l’Estat, ha acabat amb èxit el cicle d’estudis prescrits en llevadoria i ha obtingut les qualificacions necessàries que li permeten inscriure’s en els centres oficials i/o exercir legalment la pràctica de la llevadoria. 

La llevadora és reconeguda com una professional competent i responsable que treballa en estreta col·laboració amb les dones per donar-los el suport, l’atenció i els consells necessaris durant l’embaràs, el part i el postpart, dirigir sota la seva responsabilitat els naixements i tenir cura del nadó i el lactant. Aquesta cura inclou mesures preventives, la promoció d’un naixement normal, la detecció de complicacions en la mare i el nen, l’accés a atenció mèdica o una altra assistència adequada i l’execució de mesures d’emergència. 

La llevadora té una paper important en l’assessorament i l’educació sanitària, no només de la dona, sinó també de la família i la comunitat. Aquesta tasca ha d’incloure l’educació prenatal i la preparació per a la maternitat, i es pot estendre a la salut de les dones, la salut sexual o reproductiva i la cura dels nens. 

Una llevadora pot exercir a qualsevol lloc, incloent-hi la llar, la comunitat, els hospitals, les clíniques o las unitats de salut. 

Adoptat per la reunió del Consell de la Confederació Internacional de Llevadores el 19 juliol del 2005 a Brisbane, Austràlia. Substitueix la Definició de la llevadora de la ICM del 1972 i les seves esmenes del 1990. 

Confederació Internacional de Llevadores. 

Nota per a la versió catalana: En aquest document el terme llevadora es refereix a totes les persones, homes i dones, que exerceixen la professió de llevadora.

Font
International Confederation of Midwives [Seu web]. Netherlands: International Confederation of Midwives; 2008 [accés 27 d’octubre de 2009]. ICM Definition of the midwife. Disponible a: http://internationalmidwives.org/assets/uploads/documents/CoreDocuments/Definition%20of%20the%20Midwife%20SPA-updated%20August%202011.pdf
Llevat

Organisme viu, generalment un fong de l'ordre dels endomicetals, que produeix enzims que provoquen canvis bioquímics en productes orgànics naturals.

Font
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de biologia cel·lular. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 197 p.; 19 cm. (Diccionaris terminològics) ISBN 84-88169-12-4 [Accés juliol 2024] https://www.termcat.cat/ca/cercaterm/fitxa/NDE4OTQ2
Màcula

Lesió cutània plana i circumscrita de ≤1 cm de diàmetre. Quan les màcules són > 1 cm, el terme adequat és pegat.

Font
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia) [Accés juliol 2024] https://www.termcat.cat/ca/cercaterm/fitxa/NDQ4MzgwMw%3D%3D
Malaltia crònica

Malalties de llarga duració i progressió generalment lenta. Les malalties cròniques són la principal causa de mort i d’incapacitat en món. Les més comunes són les malalties cardiovasculars, el càncer, la malaltia pulmonar obstructiva crònica i la diabetis.

Font
Observatorio de prácticas innovadoras en el manejo de enfermedades crónicas complejas [en línea] [accés novembre 2009] Disponible a: http://www.opimec.org/glosario/#ante-section-3837

Pàgina 13 de 20, mostrant 20 d'un total de 399 (mostrant de el 241 a el 260).