Glossari principal del lloc web.
Llistat definicions
Fibra alimentària
Fracció dels aliments vegetals que resisteix l’acció dels enzims digestius.
Font
Grup Enciclopèdia Catalana. Diccionari enciclopèdic de medicina. [En línia]. [Accés juny de 2008]. Disponible a: http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0063794Fibril·lació
Trastorn consistent en la contracció de les fibres musculars, especialment les cardíaques, realitzada de manera asincrònica i ràpida, sense aconseguir una contracció muscular coordinada i eficaç.
Font
Diccionari enciclopèdic de Medicina [Internet]. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana; 1997 [accés 24 de juliol de 2011]. Fibril·lació. Disponible a: http://www.medic.cat/cgibin/medicx.pgm?GECART=0043659Fibril·lació auricular
Arítmia cardíaca caracteritzada per contraccions ràpides, desordenades i dessincronitzades de les fibres del miocardi auricular, sense capacitat per originar contraccions auriculars efectives. Dóna lloc a una activitat ventricular totalment irregular i ràpida.
Font
Diccionari enciclopèdic de Medicina [Internet]. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana; 1997 [accés 24 de juliol de 2011]. Fibril·lació. Disponible a: http://www.medic.cat/cgibin/medicx.pgm?GECART=0043659Fibril·lació ventricular
Arítmia cardíaca caracteritzada per contraccions fines i ràpides, descoordinades i dessincronitzades, del miocardi ventricular, sense activitat mecànica eficaç, que condueix a l'aturada cardíaca secundària. La major part de les vegades és irreversible i mortal.
Font
Diccionari enciclopèdic de Medicina [Internet]. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana; 1997 [accés 24 de juliol de 2011]. Fibril·lació. Disponible a: http://www.medic.cat/cgibin/medicx.pgm?GECART=0043659Flagel·lat
Classe de protozous que tenen flagels com a òrgans de locomoció; inclou les subclasses dels fitoflagel·lats i dels zooflagel·lats.
Font
Diccionari.cat [en línia] [Accés juliol 2024] https://www.diccionari.cat/GDLC/flagellatFlora bacteriana o intestinal
Conjunt de microorganismes simbiòtics comensals d’un determinat espai orgànic (intestí, boca, vagina, etc.).
Font
Grup Enciclopèdia Catalana. Diccionari enciclopèdic de medicina. [En línia]. [Accés juny de 2008]. Disponible a: http://www.grec.net/cgibin/medicx.pgm?GECART=0044936Fong
Organisme unicel·lular o pluricel·lular eucariòtic i heteròtrof que es nodreix per absorció i es reprodueix sexualment o asexualment.
Font
CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia) [Accés juliol 2024] https://www.termcat.cat/ca/cercaterm/fitxa/Mjg5MjMyMw%3D%3DForça
Capacitat d’un múscul o grup de músculs de generar tensió intramuscular sota condicions específiques.
Font
González Peris, M.; Peirau Terés, X. coord. Guia de prescripció d’exercici físic per a la salut. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Direcció General de Salut Pública i Secretaria General de l’Esport, 2007. p. 11. [Consulta: setembre 2008]Fòrceps
Instrument obstètric en forma de tenalles utilitzat per a accelerar l'extracció de l'infant en parts difícils.
Nota: El fòrceps consta de dues branques, cadascuna de les quals té una forma corbada, amb una part més ampla i un mànec.
Font
Diccionari d'infermeria. [En línia]. [Accés 27 de setembre de 2011]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2008. Disponible a: http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/Fitxes/català/F/30/Fragilitat
Estat associat a l'envelliment que es caracteritza per la disminució de la reserva fisiològica i, en conseqüència, l'augment del risc d'incapacitat, la pèrdua de resistència i una major vulnerabilitat als esdeveniments adversos.
Font
Diccionari d'infermeria [En línia]. [Accés setembre 2011] Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia. Disponible a: http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/Fitxes/català/F/40/Freqüència cardíaca (FC)
Nombre de vegades que el cor es contreu en un minut.
Font
Del Hoyo, J., dir. Enciclopèdia de medicina i salut. Vol. 3. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1990. p.43Freqüència respiratòria
Nombre d’inspiracions per minut.
Font
Diccionari d'infermeria [En línia]. [Accés setembre 2011] Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2008. http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/Fitxes/català/F/40/Fructosa
Cetohexosa que es dóna en estat lliure, juntament amb la glucosa i la sacarosa, en la fruita i la mel i combinada amb altres sucres en els oligosacàrids.
Font
Grup Enciclopèdia Catalana. Diccionari enciclopèdic de medicina. [En línia]. [Accés juny de 2008]. Disponible a: http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0067363Fum ambiental
És el que inhala la persona que no fuma però que està en contacte amb el fum ambiental del tabac, anomenada persona fumadora passiva o persona fumadora involuntària.
Font
Mansilla Suárez, M; Martinez Martinez, C. Problemes de salut. Situacions de risc. Tabaquisme. Informació general. Tipus de persona fumadora. Infermera virtual. Barcelona: Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona; 2021 [accés 2 de maig de 2021]. Disponible a: https://www.infermeravirtual.com/cat/problemes_de_salut/situacions_de_risc/tabaquisme#informacio_general-tipus_de_persona_fumadoraGalindó
Prominència anormal del cap del primer metatarsià produïda per la deformitat anomenada hàl·lux valg i la formació d'un higroma per compressió de les sabates. També és anomenat renòs.
Gastroenteritis
Inflamació de la mucosa gàstrica i de la intestinal alhora.
Font
Grup Enciclopèdia Catalana. Diccionari enciclopèdic de medicina. [En línia]. [Accés 23 de juliol de 2008]. Disponible a: http://www.medic.cat/CGIBIN/MEDICX.PGMGènere
Aquest terme s'utilitza per descriure les característiques d'homes i dones que es basen en factors socials, mentre que el terme sexe es refereix a les característiques determinades biològicament. Les persones neixen amb sexe masculí o femení, però aprenen a ser nens i nenes que es converteixen en homes i dones. Aquest comportament après compon la identitat de gènere i determina els papers dels gèneres.
Font
Integración de las perspectivas de género en la labor de la OMS. Política de la OMS en materia de género. Organización Mundial de la Salud; 2002. [En línia] [Accés juliol 2009]. Disponible a: http://www.who.int/gender/mainstreaming/ESPwhole.pdfGenoma
Contingut total d’ADN propi del conjunt de cromosomes d’una espècie.
Font
Diccionari.cat [en línia] [Accés juliol 2024] https://www.diccionari.cat/GDLC/genomaGenotip
Constitució genètica pròpia d’un individu o d’un microorganisme. En el cas els virus, poden presentar diferents genotips, donant diferencies genètiques entre ells.
Font
Diccionari.cat [en línia] [Accés juliol 2024] https://www.diccionari.cat/GDLC/genotipGestació
Procés de formació i desenvolupament de l’embrió.
Nota: Embaràs i gestació es consideren sinònims tot i que el seu ús depèn del context. Embaràs pren com a referència l’estat de la dona durant aquest procés.