Infermera virtual.com

Concentració de glucosa a la sang. Glucèmia.

Hormona produïda al pàncrees. S’usa per augmentar el nivell baix de sucre a la sang.

Sucre de color blanc, cristal·litzable, de sabor molt dolç, molt soluble en aigua i poc en alcohol, que es troba dissolt a les cèl·lules de moltes fruites madures i a la sang i líquids tissulars d’animals.

Substància proteica del blat que es troba a l’endosperma dels grans de midó. És format per dues proteïnes, la glutenina i la gliadina. És emprat com a adhesiu i com a substitut del midó.

Grups de músculs que, a més de localitzar-se en una mateixa regió anatòmica i d’efectuar trajectes parcialment paral·lels, col·laboren en la realització de moviments del mateix tipus.

Grup de competències psicosocials i destreses interpersonals que poden orientar-se cap a accions personals, interpersonals i totes aquelles accions necessàries per transformar l'entorn de manera que sigui propici per a la salut.

Mala olor de l’aire expirat per algunes persones.

Malaltia hereditària lligada al sexe i caracteritzada per una propensió a les hemorràgies abundants, internes o externes, difícils de contenir.

Sortida de sang en abundància, amb rapidesa, con ímpetu, que es vessa a l’exterior o que es diposita en alguna cavitat.

Cada una de les substàncies orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen, que contenen els dos últims elements en la mateixa proporció que l’existent en l’aigua; p. ex., la glucosa, el midó i la cel·lulosa.

Procés de combinar alguna cosa amb aigua. En el camp de la medicina, és el procés d'administrar els líquids que el cos necessita.

Taxa de calci continguda a la sang elevada per damunt de les xifres normals.

Elevació anormal de la glucèmia (nivell de glucosa en sang).

Es considera hipertensió quan el valor de la pressió arterial sistòlica (PAS) és >= 140 mmHg i/o el de la pressió arterial diastòlica (PAD) >= 90 mmHg. El diganòstic d'hipertensió s'estableix després de la comprovació dels valors de pressió arterial en dues o més mesures preses en cada una de les dues o més ocasions i separades per un període de diverses setmanes.

Augment de la temperatura corporal produït per una fallida dels mecanismes de la termoregulació, a diferència de la febre en què la termoregulació és preservada, per bé que ajustada a un nivell tèrmic superior. Definició adaptada

Eminència blanca, allargada i semicircular que, amb una forma similar a la del cavall marí, ocupa la part externa del diverticle esfenoïdal de cadascun dels ventricles laterals del cervell. Se'n deriva una porció anterior, unciforme, més grossa, coneguda per peu de l'hipocamp. És íntimament connectat amb la circumvolució dentada, i constitueix un element molt important del sistema límbic. És anomenat també hipocamp major i banya d'Amon.

Disminució de la concentració intracel·lular de glucosa i de la quantitat normal de glucosa en sang.

Agent que tendeix a reduir la concentració de glucosa a la sang.

Hipotensió que es produeix per un descens brusc de la pressió arterial en passar del decúbit a l'ortostatisme o després d'una llarga estona d'estar dempeus immòbil en posició fixa.

Disminució de la temperatura del cos (de tot o d'una part) per sota de la normal. 

Hipotèrmia accidental: Hipotèrmia que no és intencionada, deguda a l'exposició al fred ambiental (com la dels infants petits sotmesos al fred hivernal, o la de l'embriac que dorm a l'aire lliure a l'hivern) o la que apareix a vegades en el curs d'intervencions quirúrgiques, sobretot en nadons, infants i vells.