Infermera virtual.com

Procés fisiològic de l’organisme que té com a finalitat mantenir-ne la integritat i assegurar-ne les funcions. 

Nota: La nutrició consta de les fases següents: alimentació, transformació i aprofitament dels nutrients a l’interior de l’organisme, i excreció del que no és aprofitable o és perjudicial.

Administració de nutrients per via digestiva, a causa de la incapacitat d’ingerir tots els nutrients necessaris per via oral. Per administrar-la és necessari l’ús de sondes que permetin l’arribada dels nutrients a l’estómac. L’administració de nutrients pot ser en forma de dieta total (la dieta s’administra íntegrament per la sonda) o bé en forma de suplements (complement de la dieta habitual administrada per via oral). El requisit imprescindible perquè la persona rebi aquest tipus d’alimentació es que tingui un aparell digestiu amb una mínima capacitat motora i funcional.

Administració de nutrients a l’organisme per via endovenosa. S’indica en totes aquelles persones que són incapaces d’ingerir per via oral els nutrients necessaris per cobrir les seves necessitats nutricionals, a causa de la incapacitat d’utilitzar els seu sistema digestiu. L’administració d’aquest tipus de nutrició pot ser de dos tipus: per via central (subministrament de nutrients a través d’una vena central de llum gran, generalment s’utilitza la vena cava superior) o perifèrica (subministrament de nutrients a través d’una vena perifèrica de llum petita).

Substància útil per al metabolisme orgànic, que es troba en els aliments i és incorporada a l’organisme per mitjà de la digestió.

Acumulació excessiva de greix, que provoca un augment del pes corporal.

Branca de la medicina que s’ocupa de l’embaràs i del part, i que inclou l’estudi de la fisiologia i de les malalties de l’aparell reproductor de la dona i l’assistència a la mare i al fetus durant tot l’embaràs, el part i el postpart immediat.

Que no deixa passar la llum. En aplicacions tècniques com la radiologia, es diu que una substància és opaca quan no deixa passar cap tipus de radiació.

Dispnea intensa que obliga el malalt a estar-se incorporat o dret per poder respirar.

Situació de fragilitat òssia per la progressiva desmineralització, amb pèrdua de calci ossi.

Conjunt de països en els quals, a causa de diferents mancances estructurals, una part important de la seva població viu en situació de pobresa, i no tenen accés a unes condicions mínimes alimentàries, de salut, educació, habitatge i/o serveis bàsics.

Lesió cutània elevada i circumscrita de ≤1 cm de diàmetre. Quan les pàpules són >1 cm de grandària, el terme adequat és placa (lesions palpables elevades sobre la superfície cutània) o nòdul (una pàpula ferma de major grandària amb una dimensió vertical significativa).

Dit de l’organisme que es nodreix, temporalment o permanentment, de substàncies produïdes o ingerides per un altre ésser viu, que rep el nom d’hoste.

Microorganisme susceptible de causar una malaltia o alteracions més o menys greus a un organisme.

Regió situada entre les cuixes, limitada, en l’home, per l’escrot i l’anus, i, en la dona, per la vulva i l’anus.

Conjunt de moviments contràctils del tub digestiu, de forma d’ona que progressa des de l’estómac cap a l’anus, peristalsi.

Ésser de naturalesa biològica, psicològica, social i espiritual, l’expressió i la interacció de la qual la conforma en cada cas particular com un ésser multidimensional integrat, únic i singular, de necessitats característiques, capaç d’ actuar deliberadament per assolir les fites que per si mateix defineix, assumir la responsabilitat de la seva pròpia vida i benestar, i relacionar-se amb si mateix i amb el seu ambient en la direcció escollida voluntàriament.

Que produeix febre.

Posició en decúbit supí, amb els malucs i els genolls flexionats, i els músculs en abducció i rotació externa.

Ingredient alimentari no digerible amb efectes saludables ja que estimula el creixement o l’activitat de bactèries beneficioses en el còlon, i d’aquesta manera millora la salut de l’hoste.